Per a Marc
Bonavia i Sergi Galiano, en el primer seminari impartit sota el títol “Aprenent a Emprendre “ ens donen
aquestes pinzellades:
-Aptitud:
Posar ganes de fer.
-Optimisme:
No ser negatiu.
-Idiomes:
Com més millor.
-Passió:
Qualsevol producte pot ser apassionant i encomanar aquesta passió a altres.
-Equip:
Escollir un equip amb un compris ferm. Complementar les carències d’uns amb les
virtuts d’altres.
-Confiança:
Tenir fe en el que es fa.
-Flexibilitat:
Capacitat de canvi.
-Networking:
Conversar amb molta gent.
-Bona
sort: La sort que tens quan lluites, no la sort de la loteria.
D’aquesta
sessió “Aprenent a Emprendre “ voldria
fer unes acotacions en alguns temes tractats.
Per
exemple en el tema del fracàs, la por al fracàs.
Aquesta
por al fracàs, en el món professional, porta a no voler arriscar i això no pot
ser.
Si hi
ha por no hi ha risc.
Sinó hi
ha risc no hi ha projecte.
Sinó hi
ha projecte...
Com va
comentat Sergi Galiano “fins ara el que
més s’ha valorat era fer el pelotazo juntament amb el fet que no es podia
fracassar. La sobreprotecció als joves perquè no s’enfrontin al fracàs”.
Té raó
que sempre el concepte de fracassar ha estat mal vist, com si ningú no hagués fracassat
en qualsevol moment de la seva vida.
No hem
de tenir por al fracàs. El fracàs només ens diu com no hem de fer alguna cosa.
Doncs
perquè no mirem el fracàs d’una altra forma, com un aprenentatge que ens dona
la lliçó de com no fer les coses.
En cap
cas el fracàs ens diu que no ho tornem a provar, les barreres ens les posem
nosaltres.
El que
sí ens incita el fracàs es ha ser creatius per tornar a fer-ho d’una altra
manera.
El
caure i aixecar-se i tornar a començar és una constant, només hem saber girar
el pessimisme que això ens porta en optimisme per capgirar la situació.
Un altre
concepte importantíssim al meu parer i que se ha comentat, és l’estimar el que fas.
Llevar-te
pel matí i no saber quin dia és.
No
saber si és dilluns, dijous o festiu, ens dóna el grau de satisfacció personal
que una persona té vers al seu projecte. Aquesta satisfacció li dóna un valor
afegit i per descomptat no pensar que som pitjors que els altres, ens hem d’estimar
a nosaltres mateixos, perquè el primer de tot es creure en un mateix.
Hem d’anteposar
l’optimisme i la il·lusió davant del pessimisme i la desil·lusió.