dijous, 21 de juny del 2012

Elecció de materials, del paper cuixé al verjurat


Cada projecte té un material corresponent.
Així no pot ser que un paper d’un gruix baix serveixi per a un llibre d’art de qualitat. El resultat seria desastrós.

Una ajuda important, quan no es té clar quin tipus de paper escollir, ens ho dóna el fabricant paperer, ja que ell ha fabricat i provat el material pensant en aplicacions concretes i evidentment està l’impressor amb la seva experiència, amb la qual hem de comptar sempre.

A l’hora de determinar quin tipus de paper utilitzar s’ha de tenir en compta uns determinats aspectes com:
-Color, textura, transparència, gramatge adequats
-Amb el plantejament del projecte, el resultat serà el desitjat?
-Quin cost té? Es necessari un cost elevat o hi ha d’altres que donen uns bons resultats i no són pas cars?

En la elecció de materials intervenen:

Tipus de material:
-Paper
-Cartró
-Cartolina
-Plàstic rígid
-Plàstic flexible
Els materials ja prefabricats:
-Sobres
-Paper de carta
-Targetes
-Bosses

→Tipus de paper:
Estucat o cuixé:
-L’estucat és una aplicació d’una mena de pintura, estuc, al paper en la seva fabricació. Dóna més suavitat i més blancor.
-En l’estucat els colors de la quadricromia són més vius, amb la percepció de més cromatisme.
-També hi ha més definició en els detalls.
-Això es degut al ser un paper llis i menys absorbent que d’altres.
-És un paper on no es pot escriure, rellisca, precisament per aquesta característica de llis.
-Són més resistents que d’altres.
-Per treballs on la fotografia és d’alta qualitat es recomanable especialment.
-Hi ha més subcategories en l’estucat: Papers art, Papers per impressió, Papers o Cartolines d’alt brillo...
-A més estucat més qualitat.

Òfset
-És un paper natural, sense cap revestiment, que absorbeix molt la tinta, és molt porós.
-Com absorbeix la tinta no dona reflexos i per tant els colors de la quadricromia poden quedar molt suaus.
-És un paper on sí es pot escriure.
-S’utilitza en projectes com papereria corporativa, fulls de factures, sobres, interiors de llibres.
-També en diaris, on les fotografies poden no tenir una gran qualitat i per tant l’acabat pot ser en òfset.
-Un exemple és el paper de la fotocopiadora, normalment és un òfset de 80 grams.
-En l’actualitat les empreses papereres tenen òfset natural amb acabat estucat per aconseguir millor resolució de les imatges.

Gramatge:
-Són els grams que pesa per m2.
-Un paper de 90 gr vol dir que 1 m2 (A0) d’aquest paper pesa 90 gr.
-Els gramatges poden ser des de 60 fins 350 grams
-Uns gramatges comú són de 80 a 100, utilitzats per fulls interiors de llibres, cartes.
-Amb més gramatge ja anem a les portades de llibres o targetes, poden oscil·lar entre 200 a 350 grams, o els fulls de propaganda que solen ser de 100 a 150 grams.

→L’acabat del Paper, la textura:
Pot ser:
-Setinat
-Mat
-Brillant

→L’acabat del Paper perquè sigui més resistent, durable i amb més cos:
-Laminat Mat:
S’afegeix una capa de plàstic mat.
El color queda més suau.
Treu la brillantor del paper.

-Laminat Brillant
S’afegeix una capa de plàstic brillant.
El color queda més viu.
Dóna brillantor al paper.

→Color
-Blanc
-D’altres colors. Quan la pasta de paper s’afegeixen colorants per donar-li el color que es vol.

→Textura tàctil
-Gravat
-Ser rugós amb un gra fi o gruixut...
Exemple: Paper Verjurat

En properes entrades anirem ampliant més tipus de paper especials.